anàlisi i projecte territorial

La matèria pròpia d'aquesta línia d'investigació és l'estudi de la situació i els processos que es produeixen en el territori, així com dels models, mètodes i instruments per al seu projecte i planificació. En aquesta reflexió preval la cerca d'una resposta disciplinar sobre el projecte del territori i la seva ordenació.

La intensitat amb què es manifesten les mutacions que experimenta el territori humanitzat davant el cada vegada més gran abast i difusió de les influències urbanes sobre el mateix, requereix d'una actualització dels criteris, mètodes i instruments per abordar el projecte territorial. La recerca d'un equilibri compatible entre valors de naturalesa tan diferents com el desenvolupament del sector primari, la preservació dels recursos mediambientals i el desplegament de la urbanització, implica directament a disciplines diferents (com l'enginyeria, les ciències ambientals, el disseny urbà, o l'administració pública), per a les quals el projecte territorial ve a ser la manera de sintetitzar les possibilitats de racionalització integrada de les previsions futures.

L'aproximació també atén per tant la problemàtica del despoblament rural, que afecta bona part del nostre territori, i deriva sovint d’una mirada que tendeix a dissociar el binomi urbà/rural. Sovint, les dinàmiques econòmiques, els avantatges i les limitacions dels petits nuclis urbans en sòl rural s’intenten explicar únicament des del context del seu entorn immediat, de la mateixa manera que moltes vegades es defineixen les dinàmiques i singularitats dels nuclis urbans consolidats des d’un context estrictament urbà, abastant només els sòls no urbanitzables limítrofs, molt condicionats pels usos i les activitats urbanes. Es fa per tant necessària una mirada oberta i global per apuntalar el repoblament, una perspectiva que contempli l’escenari territorial en totes les seves vessants, i que ens pugui permetre parlar d’un territori on es busca la interacció i el benefici d’ambdues realitats sense renunciar a les especificitats del món rural. Aquesta mirada té com objectiu trobar estratègies que permetin reequilibrar el nostre territori, implementant criteris que entenguin el potencial multifuncional de l’entorn rural i la seva complexitat per establir efectives sinèrgies amb els assentaments urbans i que apostin per una lectura holística del sistema territorial.

La complexitat que comporten esforços d'aquesta índole posen en dubte mètodes i instruments convencionals, el que dóna valor a l'atenció i recerca de noves maneres d'interpretació afinada de la realitat, bé sigui en l'atenció a les xarxes funcionals de dimensió metropolitana, el metabolisme urbà integral, a les innovacions en la governança regional o al reforçament de la cohesió ecològica del medi. 

Al mateix temps, el període de confinament derivat del COVID-19, amb la conseqüent experimentació generalitzada del teletreball i les noves tecnologies, apunta a noves tendències i pressions poblacionals sobre l’entorn rural que requereixen amb urgència relectures sobre aquests equilibris territorials, a partir de noves interpretacions i estratègies transversals necessàriament complexes i multi-disciplinaris per poder fer-hi front d’una manera efectiva i que garanteixi la qualitat de vida d’aquests territoris rurals.

Les temàtiques més remarcables en projectes desenvolupats fins ara són:

• Anàlisi urbanístics del territori urbanitzat.

• Estudis de les transformacions metropolitanes.

• Estudis sobre les geografies de la producció, oci i consum.

• Estudis sobre les dinàmiques socials, econòmiques i mediambientals dels nuclis rurals.

• Teories, lògiques, models, mètodes i instruments en el projecte territorial.

• Ciutat mosaic territorial: morfogènesi de la RMB,  projectes de ciutat en la RMB, retrofitting d’infraestructures en clau sistèmica.

L'increment de la concentració de població i activitats en grans aglomeracions metropolitanes, si bé posa en evidència mancances i limitacions d'un o altre tipus per als seus habitants, va unit a la consolidació de la ciutat com a avantguarda de la civilització i del progrés social i econòmic. Però la reiteració de grans concentracions urbanes permet, també, constatar la presència en elles de qualitats i elements propis de la urbanització, que es manifesten de manera diferent i amb qualitat renovada respecte als d'aglomeracions de rang menor, no tan desmesurat, o amb un sistema de dependències menys ampli.

Constitueixen objecte d'estudi les qualitats i elements urbanístics que puguin identificar-se d'alguna manera en les manifestacions de la dimensió metropolitana de les ciutats, a la vista de la generalització de la seva presència en diferents continents i latituds. Són diversos els camps en què aquestes indagacions es troben obertes, en particular els següents:

• Els llocs urbans col lectius, que des del consum, l'oci o el negoci prenen un paper força rellevant en el patrimoni ciutadà, en incorporar els efectes derivats dels canvis en els models de mobilitat i dels avenços tecnològics.

• La renovació de l'espai públic a les ciutats compactes, per atendre l'actualització de les necessitats i les diferències en els graus de compacitat de les seves diferents parts.

• La mobilitat metropolitana, canviant en les seves maneres i qualitats per arribar a la major eficàcia en el servei, i en les conseqüències que comporta en la valoració i creació d'espais metropolitans.

• La manera, dimensió i característiques de les xarxes urbanes que vinculen d'una manera molt intensa el funcionament de la metròpoli, des del transport, serveis i activitats, fins al punt d'incidir decisivament en la distribució de la intensitat urbana i de la qualitat del recer social que rep el ciutadà.

• El paper que pren l'espai obert a la metròpoli contemporània, com a espai interposat, lligam i presència constant, en les seves diferents formes, del contingut bàsic real de la ciutat, amb un gran potencial de transformació governada de la realitat; l'alta diversitat de qualitats, mides i valors que donen lloc, ofereix un ampli camp a la indagació oportuna i necessària.

Serà sempre objectiu principal aprofundir en la comprensió de les característiques dels elements constitutius de la metròpolis, i en les qualitats que intervenen en el projecte de les seves parts. La metròpoli mediterrània és objectiu principal d'estudi i la regió metropolitana de Barcelona, per la seva proximitat, camp privilegiat de treball, de comprovació i d'experimentació. El funcionament en xarxa és una de les característiques clau de les metròpolis contemporànies. D'ell deriven la seva condició multipolar i la seva configuració com mosaics territorials en què s'entrellacen múltiples capes. 

Es tracta de xarxes diverses: de fluxos de transport i comunicació, però també d'activitats. El govern d'aquestes xarxes, a partir dels mecanismes de planificació i gestió urbana, és crucial per garantir la sostenibilitat de la metròpoli. Un aspecte central per aconseguir l'eficiència energètica i el benestar ciutadà és la generació d'àrees intenses, mixtes i altament accessibles, especialment amb solucions col·lectives per el desplaçament i els transports. La manera com la gestió integral de les xarxes metropolitanes permet generar aquestes àrees i com aquestes es configuren, és un primer camp de treball d'aquesta línia d'investigació.

La condició multipolar de la ciutat contemporània implica també una reflexió sobre els nous espais d'intercanvi social, els nous espais de la col·lectivitat. Sorgeix amb això l'interès per estudiar els nous nodes d'intercanvi com a veritables cantonades metropolitanes i els nous espais del consum i de l'oci com a espais col·lectius. D'aquesta manera es va perfilant una geografia dels espais d'urbanitat de la metròpoli, com a espais d'intensa relació urbana i social. S'estudien el conjunt d'elements urbans amb un gradient d'urbanitat diferencial respecte a la massa construïda de la resta de la ciutat; l'accessibilitat, barreja d'usos i contigüitat, com atributs que afavoreixen una urbanitat diferencial i tenen capacitat de generar una estructuració urbana flexible i en evolució contínua. En l'estudi d'aquestes estades urbanes destaca la importància de les relacions entre espais interiors i exteriors, espais públics i privats, però també entre els diferents nivells o plànols de la ciutat (especialment el subsòl), que van generant una ciutat articulada verticalment.

En aquesta ciutat-territori metropolitana, l'espai obert emergeix com element potencialment vertebrador i sistema de la metròpolis. Els espais públics heretats del passat en les ciutats compactes, degudament renovats i revitalitzats per polítiques urbanes, han anat recuperant en les últimes dècades el seu paper cabdal en la qualitat de vida i la imatge dels centres metropolitans. Però també en les aglomeracions més disperses i de baixa densitat, l'espai obert apareix com un agent vertebrador privilegiat per dotar d'autèntica urbanitat. A escala territorial, els grans espais lliures metropolitans adquireixen un paper cada vegada més rellevant, combinant sovint funcions ecològiques, productives i d'oci. Amb ells emergeixen noves formes d'un parc metropolità característic de la ciutat post-industrial. Aquest espai obert, en les diferents escales i situacions territorials en què es presenta, és objecte d'estudi d'aquesta línia d'investigació.

Dins d'aquesta línia s'agrupen dos grans camps temàtics, el de la interpretació de les transformacions metropolitanes i territorials, i el de la intervenció a través del projecte.

El primer d'ells es planteja l'anàlisi de les realitats metropolitanes i territorials, a partir de l'estudi dels recents processos de creixement i transformació i de la seva incidència en la morfologia urbana i territorial, en la localització i forma de les activitats productives, de consum i oci, i de la residència, l'equipament i els serveis. Aquesta anàlisi pretén descobrir la naturalesa urbanística de les dinàmiques en curs, a la ciutat-metropolitana, en regions d'estructura espacial complexa, de la ciutat-mosaic-territorial, integrada per territoris morfològics diversos, dels territoris més rurals i alguns implicats en processos de despoblament, i en els territoris que pateixen una forta especialització funcional, com és el territori turístic. Aquesta anàlisi és imprescindible no només per conèixer els fenòmens territorials, sinó també per innovar en els instruments d'anàlisi i intervenció. És especialment important posar l'atenció en l'estudi de les diferències entre els processos col·lectius deficients en alguns territoris, els auto-organitzats en d’altres, i aquells altres més susceptibles de control centralitzat o dependents de decisions de govern.

L'objecte fonamental d'atenció en el segon camp són les teories, models, mètodes i instruments amb què abordar el projecte territorial contemporani. Entre d'altres aspectes es pretén, a partir de la selecció i discussió d'un conjunt de plans i estudis significatius, oferir una lectura en clau urbanística, i per això orientada al projecte, de l'origen i evolució de l'ordenació del territori, així com una valoració de la situació actual en el nostre context i el de les cultures urbanístiques més pròximes. En l'anàlisi d'aquests plans es presta especial atenció a la comprensió de la naturalesa i dinàmica de fenòmens propis de l'ús especialitzat del territori en termes de producció, oci i consum, la definició d'objectius, al desenvolupament tècnic de les principals propostes i la renovació dels instruments d'aplicació, amb la particular rellevància que van prenent, a aquests efectes, les diferències entre els processos auto-organitzats i els dirigits.

Els integrants d'aquesta línia es plantegen abordar en el futur les següents qüestions:

• La constitució de la urbanització en el territori metropolità.

• La dinamització i reequilibri socioeconòmic del territori rural.

• Anàlisi i projecte del paisatge rural, noves ruralitats.

• Els impactes urbans de les noves tecnologies.

• La renovació activa del projecte territorial. contemporani.

• Els dispositius per la regeneració urbana i territorial.

• Els impactes urbans de les noves tecnologies.

• Sostenibilitat i reciclatge:  rehabilitació territoris, decreixement i regeneració urbana i territorial.

• Projecte territorial:  nous reptes, mètodes i instruments.

• Transformacions territorials,  patrons urbanístics activitats,   territori i àrees funcionals.

• Elements que caracteritzen la metròpoli mediterrània contemporània.

• Nodes metropolitans (especialment de transport i centres de consum i oci), com a font de nous espais de la col·lectivitat.

• Elements metropolitans en relació amb altres contextos culturals diferents del mediterrani (ciutat informal a América Llatina o megalòpolis de creixement accelerat a Àsia).