La producción científica completa del GRU se puede consultar en el siguiente enlace: https://futur.upc.edu/GRU
A continuación, se muestran tres contribuciones, perfil i ORCID de cada miembro del del GRU
Salvà Matas, Catalina
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial · Paisatge
SALVÀ MATAS, Catalina (2026). “Cartografías reveladoras de los paisajes extractivos de Mallorca: materia y memoria”. ZARCH. Journal of Interdisciplinary Studies in Architecture and Urbanism, núm. 26, pp. 124–137.
El marès caracteritza el paisatge construït de Mallorca, però les seves pedreres sovint es consideren ferides que cal esborrar. L’article proposa una metodologia cartogràfica històrica per reconstruir la memòria d’aquests espais i analitzar-ne l’evolució, facilitant-ne la planificació, conservació i revalorització com a patrimoni cultural i paisatgístic.
Fragment del plànol de la tesi de Rosina Vinyes-Ballbé “Barcelona oculta. La rellevància del subsol en una gran ciutat contemporània"
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
VINYES-BALLBÉ, Rosina; MISSIKA, Jean-Louis (2026). “Les sous-sols sont l’avenir des villes : les exemples de Paris et Barcelone”. Terra Nova, 11 de maig de 2026.
Al llarg de la seva història, les ciutats han fet ús de l'espai subterranis. Al segle XX, aquesta pràctica es va desenvolupar considerablement: xarxes de tota mena, metros, aparcaments i centres comercials. El nou segle, marcat per les crisis sanitàries i climàtiques, convida a canviar la mirada sobre la ciutat subterrània. Els casos de Barcelona i París ho demostren: el subsòl constitueix un recurs valuós per afrontar els reptes de les ciutats europees denses pel que fa a la qualitat de vida a l’espai públic, regeneració urbana i mobilitat sostenible.
Plaça dels Màrtirs (Dawar) de Nablus, objecte d’estudi de l’article.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
ZAWAWI, Zahraa; GARCÍA ALCARAZ, Teresa (2026). “Anticipatory urban transformations: Informal economies and public space adaptation in Nablus (Palestine)”. City, Culture and Society, vol. 45, article 100706.
L’article analitza com els canvis geopolítics iniciats l’octubre de 2023 han transformat la plaça dels Màrtirs de Nablus. Mitjançant anàlisi espacial, observació i entrevistes, estudia com els mercats informals reconfiguren l’espai públic i actuen com a mecanismes de resiliència comunitària, alhora que plantegen nous reptes per a la governança urbana.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
CERRADA MORATÓ, Lucía; VINYES-BALLBÉ, Rosina (2026). “Upscaling Local Innovation: Metropolitan Retrofit Governance in Barcelona through the ‘Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges 2020–2030’”. Urban Research & Practice, pp. 1–16.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
SOTOCA, Adolf (2025). “Beyond Dialectics: Collage City in the Contemporary Metropolis”. A: HURTT, Steven W.; TICE, James T. (eds.). The Urban Design Legacy of Colin Rowe. Novato, CA: Applied Research and Design Publishing / ORO Editions. ISBN 978-1-940743-51-6.
The Urban Design Legacy of Colin Rowe is a must read for anyone who cares about the quality and meaning of the diverse environments we inhabit from modest neighborhood communities to grand social and civic institutions.
Cartells a Belfast que alerten que «la possibilitat d’un retorn a la violència és molt real», presents en diversos espais intermedis de la ciutat. Teresa García Alcaraz.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
GARCÍA ALCARAZ, Teresa (2025). “Navigating contingent transitions: A comparative study of in-between spaces in Belfast and Caracas”. Environment and Planning D: Society and Space, publicació en línia avançada.
L’article compara els espais intermedis de Belfast i Caracas, dues ciutats marcades pel conflicte, la polarització i les divisions identitàries. Prenent la contingència com a marc teòric, analitza com aquests espais s’adapten a les transicions urbanes i desenvolupen formes de resistència vinculades a la identitat i la vulnerabilitat.
Salvà ICGC i Google Maps.
Àmbit de l’Alt Berguedà
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
FRANQUESA SÁNCHEZ, Jordi; MARTÍ CASANOVAS, Miquel (2025). “Urban and Rural Links: The Key for a Sustainable Future for Our Territories”. Future Cities and Environment, vol. 11.
Aquest article analitza les estratègies d'urbanisme que permeten afrontar el futur sostenible del territori mitjançant la vinculació entre el món urbà i el rural. Per fer-ho, s'estructura en diferents seccions que aborden la relació urbà-rural des de diverses perspectives i identifiquen els temes de treball més rellevants. Finalment, l'estudi proposa un discurs metodològic i ofereix eines de reflexió orientades a millorar la qualitat de vida a les nostres ciutats i territoris.
Elaboració pròpia. Ecosistema Rural
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte territorial
FRANQUESA SÁNCHEZ, Jordi; MARTÍ CASANOVAS, Miquel (2025). “Métodos, conceptos y estrategias contra la despoblación rural: Cataluña como caso de estudio”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, vol. 57, núm. 226, pp. 586–609.
Aquest article planteja una mirada transversal sobre diverses estratègies per abordar el procés de despoblació rural. L'estudi s'estructura en una part de contextualització i taxonomia metodològica, seguida d'una segona part centrada en aspectes instrumentals clau per a la planificació territorial. Finalment, el document aporta eines i reflexions orientades a impulsar el desenvolupament rural i millorar la qualitat de vida en aquests entorns.
Elaboració pròpia
Diagrama resum
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
FRANQUESA SÁNCHEZ, Jordi; TORRAS GENÍS, Montse (2025). “Equipamientos que hacen ciudad. La intervención rehabilitadora en la Barcelona reciente”. ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, vol. 20, núm. 58.
Aquest article destaca el paper clau dels equipaments en la planificació urbanística, tant a gran escala com a nivell de proximitat per estructurar la ciutat i garantir-hi serveis bàsics. A més, analitza com la seva realitat física i la seva implantació morfològica ajuden a regenerar teixits urbans, dinamitzar l'espai públic i actuar com a catalitzadors de l'activitat. Finalment, reivindica que la construcció d'equipaments públics és una oportunitat fonamental per «fer ciutat» més enllà del seu valor com a objectes arquitectònics individuals.
Elaboració pròpia
Sub-basin RH36De.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
BARRIOS AVALOS, Juan José; FRANQUESA SÁNCHEZ, Jordi (2024). “Hydrological and Urban Analysis of Territories under High Water Stress: Nazas and Aguanaval Rivers, Mexico”. Land, vol. 13, núm. 7, article 1074.
Aquest article s'endinsa en l'estrès hídric i la pèrdua de cabal del riu Nazas a la regió hidrològica 36 de Mèxic, la qual cosa ha alterat els fronts fluvials de la zona metropolitana de La Laguna. Per revertir aquesta situació, proposa elaborar cartografies híbrides que integrin dades urbanes, agràries i hidrològiques per establir els límits de les conques i dissenyar estratègies d'intervenció precises. Finalment, aquesta metodologia busca guiar la restauració urbana hidrològica per tal de reduir la pressió sobre els recursos hídrics i afavorir una agricultura més sostenible.
Arquitectura, simbolisme i control territorial a Caracas.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
GARCÍA ALCARAZ, Teresa (2024). “Decoding urban power: Architecture, symbolism and territorial control in Caracas”. City, Culture and Society, vol. 39, article 100608.
L’article explora com l’arquitectura i el disseny espacial esdevenen instruments de poder polític i control territorial a Caracas. A través de les intervencions simbòliques i materials sobre el paisatge urbà, mostra com l’autoritat s’inscriu en l’entorn construït i com la forma urbana pot reforçar o qüestionar les estructures de poder.
Ruijie, Zhang.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
ZHANG, Ruijie; MARTÍ CASANOVAS, Miquel; BOSCH GONZÁLEZ, Montserrat; ZHANG, Zhihui; LI, Haoran (2024). “The guidance of public value in China’s historic environment: research on regeneration strategies using Taiyuan’s Bell Tower Street as an example”. Land, vol. 13, núm. 8, article 1189.
L’article presenta la revitalització de Bell Tower Street, el carrer principal del centre històric de la ciutat de Taiyuan (capital de la província xinesa de Shanxi) finalitzada l’any 2021. Des de la perspectiva xinesa, es tracta d’un cas pioner en la incorporació del concepte d’interès públic més enllà de la mera rendibilitat comercial. Des de la perspectiva europea, és interessant la manera específica de tractar el patrimoni i el concepte d’autenticitat en la cultura xinesa.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
LLOP TORNÉ, CARLES; MORENO SANZ, JOAN (2024). «La Méditerranée: Carnet de carnets. Des Séminaires métropolitains : “du projet à l’action”». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 15p. 113.
Aquest article sintetitza les reflexions dels seminaris de l'AVITEM sobre urbanisme i resiliència a la Mediterrània, analitzant la transformació de projectes teòrics en accions concretes. Mitjançant tallers intensius, el document recull experiències reals, propostes col·lectives i la importància de la cooperació regional per afrontar reptes urbans. Aquesta publicació destaca com a eina pràctica per a la planificació territorial.
Coberta del llibre The Urban Ecologies of Divided Cities.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
GARCÍA ALCARAZ, Teresa (2024). “Book review: The Urban Ecologies of Divided Cities”. Urban Studies, vol. 61, núm. 2, pp. 383–385.
La ressenya ofereix una lectura crítica de The Urban Ecologies of Divided Cities, una obra dedicada als processos socials i ecològics de les àrees urbanes marcades per la divisió i el conflicte. Destaca el caràcter interdisciplinari del volum i la seva aportació a l’estudi dels entorns urbans fragmentats.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
AQUILUÉ JUNYENT, INÉS; MARTÍ CASANOVAS, MIQUEL; MORENO SANZ, JOAN (2024). «El projecte urbà de la mobilitat des de la col·laboració pública-privada: l’European Institute of Innovation and Technology (EIT)». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 15.
Mapa de localització dels murs de pau i dels conjunts de barreres de Belfast.
Mapa base elaborat a partir d’ArcGIS i de dades del Belfast Interface Project (2017), combinades amb observacions pròpies. Autoria: Teresa García Alcaraz.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
GARCÍA ALCARAZ, Teresa (2024). “Embracing throwntogetherness: Unravelling the relational dynamics of borderlands in divided cities”. Cities, vol. 150, article 105048.
A partir del concepte de throwntogetherness de Doreen Massey, l’article analitza les zones frontereres de les ciutats dividides com a espais de relacions complexes. Mostra com la proximitat entre grups diferents pot generar tensions, però també oportunitats de connexió, solidaritat i cohesió urbana.
Mapa de localització de les pràctiques intersticials i dels espais intermedis observats a l’àrea metropolitana de Caracas.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
GARCÍA ALCARAZ, Teresa (2024). “The prospect of ‘interstitial practice’ in the in-between spaces of Caracas”. City, Territory and Architecture, vol. 11, núm. 1.
L’article estudia les pràctiques intersticials que apareixen als espais ambigus i infrautilitzats de Caracas. Analitza la relació entre espai, art i poder, i mostra com aquests entorns poden acollir pràctiques socials alternatives, negociacions informals i formes de resistència que afavoreixin un desenvolupament urbà més inclusiu i adaptable.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Teoria i història
APPEL-MULLER, MIREILLE; AMPHOUX, PASCAL; LLOP TORNÉ, CARLES (2024). «Comment s’intéresser aujourd’hui à la mobilité ? Releyendo un texto de François Ascher para situar el debate contemporáneo: proposiciones para la interpretación de las cuestiones contemporáneas en torno a la movilidad». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 15.
L'article de Mireille Appel-Muller, Pascal Amphoux i Carles Llop pren com a punt de partida el llegat teòric de François Ascher per ressituar el debat urbà i territorial contemporani al voltant dels desplaçaments. Els autors analitzen l'evolució del concepte de «mobilitat», el qual ha passat de ser un terme estrictament vinculat a la tècnica i a l'enginyeria del transport a convertir-se en un fenomen més humà, complex i transversal. En aquest sentit, s'observa una dualitat conceptual on la mobilitat oscil·la entre la precisió tècnica i un significat social més ampli i integrador. La publicació evita reduir les noves dinàmiques de desplaçament a la simple innovació tecnològica o «nova mobilitat», oferint finalment un marc de reflexió teòrica per interpretar els reptes actuals en la planificació i la gestió de la ciutat.
Aquilué Junyent, Inés.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte territorial
AQUILUÉ JUNYENT, Inés; MARTÍ CASANOVAS, Miquel; ROUKOUNI, Anastasia; MORENO SANZ, Joan; ROCA BLANCH, Estanislao; CORREIA, Gonçalo Homem de Almeida (2024). “Planning shared mobility hubs in European cities: A methodological framework using MCDA and GIS applied to Barcelona”. Sustainable Cities and Society, vol. 106, article 105377.
Fruit d’un projecte europeu sobre nodes intermodals de transport i mobilitat compartida, l’article proposa un mètode que combina l’anàlisi multicriteri (MCDA) i els sistemes d’informació geogràfica (GIS). Aplicat a Barcelona, el model genera mapes de calor que identifiquen les àrees prioritàries per ubicar aquests nodes i dona suport a la presa de decisions en la planificació urbana.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i pojecte urbà
LLOP TORNÉ, CARLES JOAN; MORENO SANZ, JOAN (2024). «Índice QRU15». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 15: Mobilitat en moviment.
El número 15 de Quaderns de Recerca en Urbanisme, titulat "Mobilitat en moviment", proposa superar la visió tradicional del transport per abordar la mobilitat des d'una perspectiva holística i territorial. A través dels seus articles, l'edició analitza l'impacte de la transició energètica i la sostenibilitat en la planificació urbana, tot promovent la pacificació dels carrers i la mobilitat activa dels vianants. Així mateix, s'hi debaten noves estratègies per coordinar la xarxa d'infraestructures amb el teixit residencial i els espais naturals, oferint una visió integrada del territori. Finalment, la publicació posa el focus en la innovació digital i la gestió de dades com a eines clau per dissenyar polítiques públiques capaces de respondre als reptes urbans del futur.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i pojecte urbà
LLOP TORNÉ, CARLES; MORENO SANZ, JOAN (2024). «Piloter le véhicule autonome: au service de la ville». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 15.
Aquesta ressenya analitza sobre el llibre de Jean Pierre Orfeuil y Ian Lariche, el paper transformador del vehicle autònom en la planificació i el disseny de la ciutat contemporània. Els autors defensen la necessitat de dirigir la mobilitat autònoma des de l'urbanisme per subordinar la tecnologia a l'interès públic i col·lectiu. S'examinen els riscos d'un desplegament sense regulació i les oportunitats de potenciar un model basat en la mobilitat compartida i el transport públic. Es posa en relleu la capacitat d'aquesta tecnologia per redissenyar l'espai del carrer, reduir l'impacte de l'automòbil privat i afavorir la multimodalitat. Es conclou que el vehicle autònom només serà un motor de canvi positiu si s'articula com una eina estratègica al servei de la sostenibilitat i la qualitat urbana.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
PESOA MARCILLA, Melisa (2023). “Urbanization in Argentina, 16th to 19th Centuries”. Oxford Research Encyclopedia of Latin American History. Oxford: Oxford University Press.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
FRANQUESA SÀNCHEZ, Jordi (2023). Rurbanisme o el reequilibri del territori. U6T. 1, Berguedà, Lluçanès, Alt Bages. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Iniciativa Digital Politècnica, 403 p. ISBN 978-84-19184-89-4.
El món rural és tremendament complex, ja que hi conflueixen nombroses temàtiques que s’entrellacen i condicionen contínuament, i que a més ho fan sobre territoris molt diversos i irrepetibles, que són a la vegada suggerents. Però presenta també importants problemàtiques, vinculades a l’envelliment poblacional, les desigualtats o la manca d’accés als serveis bàsics. Aquest document pretén fer una aportació reflexiva sobre els nuclis rurals, amb l’objectiu d’establir alguns criteris per a restablir un necessari reequilibri territorial i millorar la qualitat de vida dels assentaments rurals.
ISOCARP — imatge oficial del 58th World Planning Congress, Brussels 2022.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
LLOP, Carles, CERVERA, M., MERCADÉ, J., PEREMIQUEL, F. (2022). Polyurbanity versus peri-urbanity. Towards a new vision and prospection models through the sustainable Development Goals as devices for urban and territorial regeneration in new urbanities. En: Proceedings of the 58th ISOCARP World Planning Congress ISOCARP 58th, Brussels. ISBN /EAN 978-90-75524-73-4.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
CORTELLARO, Stefano, FRANQUESA SANCHEZ, Jordi, MORENO SANZ, Joan, PESOA, Melisa y SABATÉ BEL, Joaquim, (2022). Repensar el futuro de los territorios rurales. Cinco perspectivas de abordaje. VLC arquitectura, vol. 9, no. 2, pp. 275-300. ISSN 2341-3050. DOI 10.4995/vlc.2022.17760.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
LLOP, Carles, RUIZ-APILÁNEZ, Borja (2021). “Hacia un urbanismo renovado para la recomposición de la metrópolis. Inercias y disrupciones de la nueva ecometápolis”. En: ACE: Architecture, City and Environment, 16(46).
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
LLOP, Carles, KOURKOUTAS, Konstantinos (2021). “Metropolis in re-composition: Regenerate the metropolitan mosaics to contribute to the life of the planetary community”. En: Papers, 64 (Reptes i Oportunitats de la Infraestructura Verda Metropolitana) Barcelona: IERMB. Págs.: 46-59.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
AQUILUÉ JUNYENT, Inés. Ciudad e incertidumbre. Sistemas urbanos a la luz del miedo, la violencia y la seguridad. [Ámsterdam, Sarajevo, Beirut]. Madrid: Ediciones Asimétricas, (2021).
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
LLOP TORNÉ, CARLES JOAN (2021). «Reseña: Planificación regional y ordenación territorial: Visiones contemporáneas desde España y México». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 12.
Aquest llibre ofereix una anàlisi comparada de la planificació regional i l'ordenació territorial a Espanya i Mèxic, abordant la governabilitat i el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva pluridisciplinària. Dividit en dues parts, la primera s'encarrega del context espanyol (governança, relació entre urbanisme i planificació estratègica, i el paper de la UE), mentre que la segona s'endinsa en la realitat mexicana (marcs institucionals, legislació d'asentaments humans i reptes de l'economia oberta). L'obra destaca la importància de combinar l'ús racional del sòl amb l'activitat econòmica, posant en valor els actius territorials, tant biofísics com socials, en ple context de l'Antropocè.Els coordinadors i autors busquen generar un «coneixement per a l'acció» (knowledge for action), orientat a millorar la gestió pública i fomentar la cooperació entre administracions a totes les escales. En conclusió, es posiciona com un document de referència indispensable per a la comunitat científica i professional de l'arquitectura, l'urbanisme, la geografia i l'economia aplicades al territori.
Sustitución de tipos edificatorios en el barrio de Bachoura en Beirut, 2016.
Elaboración propia, 2016
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
AQUILUÉ JUNYENT, Inés; RUIZ SÁNCHEZ, Javier. Ciudad, complejidad y cambio: fundamentos para el análisis de la incertidumbre en sistemas urbanos. INVI, (2021), n. 36. pp. 7-34.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
CORTELLARO, Stefano; Rahola, Víctor.; Castelló, Marià. Na Blanca d'en Mestre. "ARQ (Santiago)", 10 Agost (2021), núm. 108, p. 124-130.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
LLOP TORNÉ, Carles Joan (2019). «Observar y documentar para planificar, proyectar y gestionar: la gestión de las transformaciones territoriales en América Latina». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 9.
El creixement urbà mundial i la concentració de recursos exigeixen una gestió governamental més eficient, sabent que les ciutats són llocs estratègics per desenvolupar la habitabilitat sota criteris de sostenibilitat. Per liderar aquests projectes, es fa imprescindible la figura de gestors públics innovadors i amb una formació multidisciplinària. Amb aquest objectiu, l'equip d'investigació crea un espai d'aprenentatge pràctic (learning by doing) que analitza i compara experiències d'èxit entre diferents contextos urbans. La investigació s'orienta cap a la pràctica professional per donar una resposta renovada als grans reptes de l'urbanisme actual. Finalment, la integració en xarxes internacionals de ciutats consolida un intercanvi de coneixement estable i durador en l'era global.
Fragment del plànol de la tesi de Rosina Vinyes-Ballbé “Barcelona oculta. La rellevància del subsol en una gran ciutat contemporània”
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · anàlisi i projecte urbà
MARTÍN RAMOS, Ángel; VINYES-BALLBÉ, Rosina (2017). “La dimensión oculta de la gran ciudad: Barcelona subterránea”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, vol. XLIX, núm. 193, pp. 437–452.
La creciente utilización del subsuelo es una realidad asumida con normalidad en la vida cotidiana de las grandes ciudades. La constatación de la entidad que toma ese aprovechamiento en Barcelona por medio de un nuevo plano de la ciudad permite percibir el trascendental impacto de esa parte oculta de la ciudad y la relevante entidad de las cuestiones de índole colectiva que en ello se manejan. Así, se observan, sobre esa capital mediterránea de potente crecimiento moderno y antiguo origen, importantes afectaciones a ciertos caracteres de la forma de la ciudad, incluso al orden en el uso del espacio. A partir de la Tesis doctoral sobre Barcelona recientemente leída (Vinyes i Ballbé, 2015), se defiende aquí que la identificación de los diferentes procesos incidentes, tras incorporar el plano del subsuelo a la gestión cotidiana de la ciudad, puede ser un camino útil para un progreso adecuado, a la vez que enriquecedor, de la ciudad del porvenir.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
LLOP TORNÉ, Carles Joan (2017). «Els passatges: actuacions per la ciutat metropolitana». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 7, p. 168–178.
La progressiva construcció d’infraestructures per a la mobilitat i els serveis urbans ha fragmentat la ciutat i el territori creant múltiples obstacles i barreres. Una renovada manera d'actuar en la millora de la ciutat metropolitana contemporània
és la d’obrir passatges que permetin superar les discontinuïtats físiques i funcionals i afavorir el lligam, l’articulació d’espais en benefici de la
continuïtat de la urbanitat. En el cas de Barcelona, l’anàlisi de barreres metropolitanes ha permès visualitzar llocs potencials per a la millora de la connectivitat urbana i territorial,
i desenvolupar la iniciativa del Concurs per obrir passatges convocat el 2015 per l’Àrea metropolitana de Barcelona i l’Institut pour la ville en mouvement.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
AQUILUÉ JUNYENT, Inés; ROCA BLANCH, Estanislau. Urban development after the Bosnian War: The division of Sarajevo's territory and the construction of East Sarajevo. Cities, (2016), vol. 58, pp. 152-163.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
PESOA MARCILLA, Melisa (2016). “Construyendo una historia del territorio. Aproximaciones transescalares a la provincia de Buenos Aires”. Estudios del Hábitat, vol. 14, núm. 1, p. 1–14.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
SOTOCA, Adolf (2016). “Urban growth management in Catalonia, 2005–2010: Planning tools and policies at the turn of the real estate crisis”. Urban Research & Practice, 9(1), 91–102.
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial · Paisatge
SALVÀ MATAS, Catalina (2014). “El descobriment d’un paisatge desconegut: les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, vol. 70, pp. 235–255.
El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca.
Salvà Matas, Catalina
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial · Paisatge
SALVÀ MATAS, Catalina (2013). “La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, trazas territoriales de un nuevo paisaje de Mallorca”. Labor e Engenho, vol. 7, núm. 3, pp. 7–26.
Aquest article aborda la valorització de les pedreres de marès com a elements clau de la identitat i la memòria paisatgística de Mallorca, proposant un canvi de paradigma que supera la visió tradicional d'aquestes extraccions com a entitats aïllades i desconnectades. Mitjançant el desenvolupament del concepte de Territori de Pedreres, la investigació analitza l'evolució temporal de les pedreres sobre una matriu territorial evolutiva on aquests buits s'interpreten com a petjades o traces d'un procés continu de transformació. Aquesta lectura i la representació cartogràfica de les diferents fases històriques permeten identificar una xarxa interconnectada d'extraccions present a gran part de la geografia insular, que aporta una nova dimensió patrimonial a la identitat de l'illa.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ · Anàlisi i projecte territorial
MORENO SANZ, JOAN (2013). «Cantonades metropolitanes, racons domèstics: sobre la condició d’urbà de l’espai de la mobilitat». QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, núm. 1: Espai públic: vivències, projectes i gestió.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
BROSSA, Marc; SOTOCA GARCÍA, Adolf (2012). After the Project: Updating Mass Housing Estates = Actualització de polígons residencials. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Iniciativa Digital Politècnica. ISBN 978-84-7653-920-0.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
BATLLE DURANY, Enric (2011). El jardín de la metrópoli: del paisaje romántico al espacio libre para una ciudad sostenible. Barcelona: Gustavo Gili. ISBN 978-84-252-2009-8.
Superposición del ensanche de Cerdà y los tejidos suburbanos del poblenou hacia 1855.
Joaquín Sabaté y CCRS arquitectos.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
SABATÉ BEL, Joaquín; TIRONI RODÓ, Manuel (2008). “Rankings, creatividad y urbanismo”. EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, vol. XXXIV, núm. 102, p. 5–23.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ ·
CORTELLARO, Stefano, (2007). Morna, Atzaró : la construcción del territorio de Eivissa. Palma de Mallorca: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. ISBN 9788493405984.