Teoria i história

La ciutat i el món urbà, en general, en tant que productes lligats estretament al progrés humà, constitueixen objecte d'aquesta línia, tant en els estats o episodis de temps passats, com en l'estudi de l'evolució experimentada per algunes ciutats, i en les teories que sobre el fenomen, la seva entitat i els processos que desencadena, s’han plantejat o s’estan produint.

Per al progrés de la societat contemporània, s'ha demostrat necessari el coneixement del passat, interpretat a la llum de la interrelació de diferents factors (socioambientals, econòmics, polítics, etc.), que incideixen en la realitat, i en particular pel que té a veure amb l'evolució de la urbanització. Per aquest motiu la distància que permet la perspectiva històrica resulta oportuna per a l'aprenentatge dels fets del passat, per definir amb precisió els perfils i atributs de certs episodis i elements de la ciutat, que ajudin a percebre millor l'arsenal de coneixements latents en el ja experimentat, i per abordar així el futur amb més fonament. No és només la inquietud per documentar i conèixer el que mou aquestes recerques, sinó fer-ho per a millor aplicació i profit en la intervenció sobre la ciutat del món d'avui, particularment en el cas de la ciutat europea, d'un passat tan complex.

I també la Urbanística es nodreix de les reflexions teòriques que el seu desenvolupament o la prospectiva del seu futur va produint. Unes vegades per la recerca d'interpretacions renovades del passat, la raó de la teoria aconsegueix il·lustratives troballes. En altres casos, és la capacitat de buscar un sentit a l'acció urbanitzadora, o de avançar-se al futur per projecció respecte del present, el que permet assolir avenços en el coneixement que es tornen protagonistes del pensament modern. Així, aquesta tasca es converteix gairebé en necessitat dels estudiosos per aconseguir elevar la categoria de les seves investigacions i difondre el valor del seu exercici.

Tenint en compte la diversitat de factors influents, les investigacions que ha vingut desplegant el GRU es refereixen a la història de la ciutat en àmbits com:

• L'estudi de la història de la ciutat europea

• L'estudi de fets urbans del passat que van fer avançar la Urbanística

• Evolució social i construcció de la ciutat a la Mediterrània

• La ciutat de Barcelona, el seu passat i la seva constitució moderna

• L'evolució dels modes de planificar la ciutat

I pel que té a veure amb la teoria de la ciutat, en:

• Aprofundiment en el coneixement de les bases de la urbanística moderna

• Teories urbanístiques contemporànies

• Teories de les bases i elements components de la ciutat mediterrània

• Teories i mètodes del planejament urbà

La ciutat de Barcelona ocupa una atenció permanent en les tasques de recerca del GRU, com a realitat urbana molt present. També, al costat d'ella, les ciutats i els fenòmens urbans d'un abast regional ampli que tenen a aquesta capital com a referència, així com, per extensió, la ciutat de cultura mediterrània, en general.

En un o altre àmbit, les investigacions realitzades han incidit en les següents temàtiques:

• Estudi detallat d'antecedents urbanístics rellevants de la modernització

• Reconeixement d'elements de la urbanització i de parts de les ciutats que van establir un precedent digne d'atenció

• Identificació i aprofundiment en el coneixement de factors influents en el procés de transformació de les ciutats

• Monografies d'autors clàssics de la urbanística moderna

• Estudis sobre la Barcelona moderna

• Aportacions de la història de la ciutat al coneixement de la societat occidental

• Sistematització de les teories urbanístiques del segle XX

En els darrers anys s’han desplegat alguns nous temes dins d’aquesta línia, com ara:

• Les ciutats i les tesis, retrospectiva i prospectives dels estudis urbans i territorials

• L’ensenyament de l’urbanisme, escoles i metodologies d’ensenyament

• Formació i evolució dels elements constitutius de la ciutat mediterrània metropolitana i continua