Paisatge

L'estudi del paisatge es formula com una reflexió sobre la relació de la humanitat amb una naturalesa que està feta de treball i d’història. El debat sobre l'espai lliure situa la qüestió del paisatge en el centre del debat urbanístic i territorial. En el primer, com a element estructurador de la ciutat contemporània, i en el segon, com el sistema comprensiu de la matriu ambiental i cultural del territori. La investigació sobre el paisatge és transversal, des dels postulats taxonòmics de la Geografia passant pels ambientals de l'Ecologia o els transformadors de l'Arquitectura. La investigació que es porta a terme és bàsicament propositiva, el paisatge com a objecte o recurs del projecte espacial.

En aquesta línia de reflexió es plantegen tres camps específics de treball.

El primer reuneix diversos temes de recerca, com el projecte de paisatge, la teoria i crítica del projecte de l'espai públic des de la perspectiva de la sostenibilitat, la dimensió ecològica del projecte de l'entorn i la seva traducció en estratègies i arguments de projecte. Es pretén introduir a la metodologia i crítica del projecte del paisatge a través d'una mirada transversal dels materials que aporta la literatura específica sobre metodologia, projecte i gestió de paisatge. La incursió en camps com l'estètica, l'art, la psicologia cognitiva, l'ecologia, la geografia i la història de les ciències naturals, serveix com a suport per desenvolupar la reflexió en tres eixos estructurants que són la transgressió de la persistent dicotomia entre naturalesa i cultura, la reflexió del projecte sobre les dinàmiques produïdes entre aproximacions des de la forma i des del procés i finalment, les fluctuacions entre interpretació i representació com a àmbits de construcció de valor i de l'instrumental propi d'un nou paradigma d’intervenció. L'emergència climàtica es converteix avui en la principal preocupació que ha de guiar totes les nostres accions. Això ens mena a abordar tres línies de reflexió, una centrada a les Infraestructures verdes metropolitanes, una altra enfocada a explorar la resiliència dels paisatges ordinaris, anomenada Tàctiques Cartogràfiques i finalment una tercera anomenada Paisatges Disruptius, que aborda la planificació i gestió de les pertorbacions del paisatge.

En el segon camp es discuteix la relació entre paisatges culturals, patrimoni, projecte territorial i desenvolupament local. Els paisatges culturals estan adquirint una significació creixent en l'ús i ordenació del territori post-industrial. La seva gestió intel·ligent s'ha convertit en un important factor de desenvolupament. Però el projecte d'aquests àmbits no pot afrontar-se des de l'edifici teòric, el marc administratiu o els instruments d'intervenció propis del planejament urbanístic tradicional. La rica complexitat dels paisatges culturals exigeix un nou marc conceptual i el desenvolupament de noves metodologies i instruments, el que fa oportuna la convergència d'esforços per tal de construir el cos disciplinar necessari, els conceptes, instruments i patrons d'intervenció propis de les intervencions en aquest camp. El treball en aquest camp es desenvolupa en estreta relació amb professors i investigadors de diferents universitats, integrades en el Laboratori Internacional sobre Paisatges Culturals (fundat per professors i investigadors del Massachusetts Institute of Technology i la Universitat Politècnica de Catalunya).

Finalment, en el tercer camp, en relació a la comprensió del paisatge com a recurs ecològic, social i econòmic, el turisme apareix com l'activitat pròpia del paisatge, la qüestió que justifica el gaudi ociós del lloc. La importància del turisme de vacances i les repercussions urbanes i territorials que això ha suposat però no ha donat peu a una reflexió específica des de la nostra disciplina. Mentre altres han fet un lloc per a això, l'Arquitectura i l'Urbanisme no ha assumit les seves responsabilitats. Per això, la recerca sobre el turisme -l'arquitectura del turisme- comença pràcticament des de la base, des de la necessitat d'un marc general en el qual es puguin encaixar les investigacions que es duguin a terme. Per això és necessari construir un relat en el qual situar el valor del fet físic en l'explosió del fenomen turístic i en ell, l'aportació i les responsabilitats de l'Arquitectura. Aquest relat s'ha de sustentar en tres reflexions: en l'estudi de la naturalesa dels paisatges turístics, l'especificitat de l'arquitectura del turisme i les estratègies per a la seva transformació. La primera, aprofundint en les característiques primigènies dels territoris turístics i les seves transformacions, la segona en l'evolució de les arquitectures del turisme, les peces mínimes del turisme, i la tercera en les polítiques de transformació de les àrees turístiques. El treball de recerca en aquest camp es desenvolupa en aquests moments en estreta relació amb professors i investigadors de diferents universitats i instituts, i de forma especial amb l'Institut interuniversitari "Hàbitat, Turisme, Territori" de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Màlaga,.

En relació a la recerca de base i la producció científica en el primer camp els focus d'interès per als propers anys són:

• La representació del paisatge com a relat cartogràfic basat en les aproximacions del deep mapping i les possibilitats que ofereixen els sistemes d'informació geogràfica. Recerca que desenvolupa i contínua els treballs iniciats en el projecte europeu "Artemis" i els catàlegs de paisatge redactats en aquests últims anys.

• La investigació sobre els paisatges ordinaris, els territoris marginals i la seva integració i ús com a peces clau en el sistema d'espais lliures de la ciutat contemporània.

En relació als paisatges culturals els aspectes fonamentals a tractar els propers anys són:

• Gestió de territoris amb patrimoni natural i cultural vulnerable

• Actors, pràctiques quotidianes i instruments disponibles, en la valorització del patrimoni

• Recuperació de paisatges malmesos i incerts

• Espais oberts, parcs i espais lliures a la ciutat-territori,  espais públics i urbanitat

En relació al turisme i al paisatge com a recurs:

• L'estudi de la naturalesa, característiques i processos dels paisatges del turisme

• La "segona costa" com a oportunitat per pensar de nou el litoral, regenerar la costa i tornar a inventar (reutilitzar) els paisatges en declivi

• Arquitectures del turisme, plans i projectes per a l'oci i el turisme, paràmetres i continguts simbòlics per a una Arquitectura del Turisme.